dimecres, 25 de maig del 2011

ESTADÍSTIQUES AL BLOC...

Els blocs de Blogger han incorporat la funció d'estadístiques. Esta força bé perquè t'informa de les persones que han visitat el bloc i el país de procedència.

Així que ja tenim visitants d'Espanya, Alemania, Estats Units, Taiwan, Brasil i Rumania.


Benvinguts i benvingudes!!!

dimarts, 24 de maig del 2011

BANC DE RECORDS

Més de 100 milions de persones podrien perdre els seus records abans de l'any 2050. L'Alzheimer és un lladre de records que d'amagat es va apoderant dels records de la gent.


 El "Banco de Recuerdos" és un espai on la gent deixa els seus records. Aneu a la web, obriu un calaix que estigui buit i deixeu el vostre record. Podeu escriure un text, deixar una foto o un vídeo... 

Cliqueu a dins de qualsevol imatge per enllaçar a la pàgina


Proposta didàctica:

  • L'alumnat de 6è poden deixar un record del seu pas per l'escola.
  • L'alumnat de Cicle Inicial poden deixar un record de quan eren més petits.
 

ESOS LOCOS QUE ENSEÑAN...

Extret del bloc "Historias de un maestro cualquiera":


Me he permitido el atrevimiento de hacer una humilde adaptación del texto "Esos locos que corren" del escritor uruguayo Marciano Durán, enfocándolo a la enseñanza. Ahí os lo dejo:

Esos locos que enseñan. Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y están en el cole una hora antes, otros recorren todos los días más de 100Km de ida y otros tantos de vuelta. Están locos.

En verano les dan vacaciones, pero no desconectan del todo, piensan en sus clases, preparan tareas para el curso siguiente. En invierno hablan mucho, siempre llevan caramelos de miel y limón en los bolsillos, otros con una botella de agua a su lado. Su garganta siempre está dolorida, pero siguen enseñando, a veces fuerzan su voz, pero siguen transmitiendo sus conocimientos con cariño e ilusión.

Yo los he visto, no están bien de la cabeza. Salen de excursión con sus alumnos y se encargan de gestionar autorizaciones, recogida de dinero y responsabilidad extra.

Qué será de ellos. Por la noche sueñan con el colegio, se les aparecen planetas, ecosistemas y personajes históricos.He escuchado que llegan cargados con cuadernillos y exámenes, que han corregido la tarde antes en su casa.

Son mujeres y hombres, casados, solteros,...de diferentes edades, pero a todos les apasiona su trabajo, ver crecer a sus alumnos, ayudarlos y conseguir de ellos ciudadanos competentes.

Los he visto muchas veces. Están mal de la cabeza.Algunos dicen de ellos que viven muy bien, pero les han recortado el sueldo y siguen trabajando incluso más que antes, algunos no miran ni su nómina porque su pasión por la enseñanza los hace ciegos a pensar en el cobro. Disfrutan con lo que hacen, aunque haya padres que los discutan y les quiten autoridad, ellos siguen para adelante.

Están mal; por las tardes quedan para hacer cursos de formación y no les importa perder tiempo de su ocio para reciclarse.

Dicen que son autocríticos y que hacen balance de sus experiencias educativas, que se frustran cuando no salen las cosas, que se alegran cuando sus alumnos avanzan.

Están mal de la cabeza, yo los he visto. Dicen de algunos que fueron muy importantes, que siempre tienen palabras de aliento;dicen que son MAESTROS y que se sienten MUY ORGULLOSOS DE SERLO.


dijous, 19 de maig del 2011

MI HERMANITO DE LA LUNA

Frédéric Philibert és el pare d'un nen autista i per això ha realitzat aquest inoblidable dibuix animat de cinc minuts de durada que ens explica les impressions d'una nena sobre la seva germanet autista. La nena intenta explicar-nos amb el seu llenguatge senzill per què el seu germanet és diferent als altres nens i ens comenta com ho viu.



Video en francès. Subtitulat en castellà.


EL VIAJE DE MARÍA

Miguel Gallardo ja ens ha obsequiat amb la preciosa història gràfica de "Maria i jo" i el seu corresponent documental recentment estrenat a la televisió. Ara, juntament amb la Fundació Orange torna a parlar en primera persona per explicar coses de Maria, la seva filla, a través d'un vídeo molt especial.

En aquest curtmetratge ens explica en to distès i molt proper alguns aspectes quotidians dels Trastorns de l'espectre autista. Comença narrant alguns senyals que els van provocar alerta i els van fer sospitar que alguna cosa passava per desgranar després algunes de les conductes i necessitats de Maria per a manejar-se en el dia a dia i en les situacions tant quotidianes com extraordinàries.

Gallardo és capaç de transmetre moltes idees d'una forma molt clara i visual i el resultat és veritablement espectacular. No podeu deixar de veure aquest preciós vídeo ... sens dubte val la pena, i no només pel seu contingut i pel seu disseny sinó també per l'optimisme que transmet.
Extret del bloc: AULAUTISTA'S WEBLOG



Per a més informació:

- "MARÍA Y YO" (Wikipedia). Informació sobre la pel·lícula basada en el còmic "María y yo".

- Tràiler de la pel·lícula:


POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA

"Cuadradito" juga amb els seus amics que són "redonditos". Són tots diferents: "redonditos" roses, grocs, taronges, blancs, negres, taronja claret, amb un cercle dibuixat dins, també de diferents colors, com "cuadradito", que és blau i porta un quadradet dibuixant el seu perfil interior, de color ... taronja. Tot va fins que han d'entrar a la casa gran, la porta és rodona. Tots entren.

Tots? No. "Cuadradito" no pot. No pot entrar per quatre cantonades de res. A primera vista, sembla que li sobrin. Ell s'esforça: es dobla, es contrau, s'intenta autoconvèncer ... sóc rodó, sóc rodó, però res... Ell és quadradet. Es plantegen fins i tot tallar-li les cantonades. Ai! Però no.

Al final els "redonditos" es reuneixen i volent, volent, troben una solució. La raó i la solució. Quin serà? Està al final del llibre, és clar, i és sorprenent. De veritat.

Extret del bloc: "Biblioteca de los Elefantes".

EL CAZO DE LORENZO

"Amb paraules simples i unes il.lustracions tendres i divertides, l'autora recrea el dia a dia d'un nen diferent: les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha d'afrontar ...
El pot de Lorenzo omple un buit, commou el lector, sigui quina sigui la seva edat. Però el que més crida l'atenció és la senzillesa del dibuix i del concepte.
A partir de 6 anys.

  • Un conte metafòric per parlar de les diferències als més petits.
  • La superació d'un nen amb dificultats per suportar el dia a dia.
  • Llibre recomanat per FEAPS."



Música: BSO "Up"