HISTÒRIA 1: "Fent de mediador"
La foto s'està convertint en tot un viral. La història va succeïr el passat cap de setmana. Una discussió entre l'àrbitre i l'entrenador d'un dels equips. L'entrenador entra dins del terreny de joc per continuar la discussió. La situació es comença a posar difícil. I, qui pren la iniciativa per solucionar el problema? Doncs un marrec de poc més de 5 anys. Un exemple per tothom.
Es jugava un partit de futbol en un camp de Gran Canària. L'àrbitre i un dels entrenadors comencen una forta discussió. Un dels jugadors es fica entre els dos i els separa amb els seus petits braços perquè aquest jugador només té 5 anys. És Alejandro, un petit futbolista que ha donat una gran lliçó: allà només eren per jugar i gaudir.
Alejandro no s'ho va pensar dues vegades. Amb els seus petits braços i una gran dosi d'esportivitat, va separar l'àrbitre i l'entrenador de l'equip contrari. No paraven de discutir acaloradament i li estaven esclafant el seu partit de la lliga entre col·legis.
"L'àrbitre i l'entrenador es van posar a parlar, jo em vaig ficar al mig, els vaig separar i vaig moure els braços molt i molt llargs", explica el petit jugador canari.
Va passar a la segona part de la trobada. L'entrenador dels contrincants va saltar indignat al camp, quan el col·legiat no va xiular una falta a favor d'un els seus jugadors.
"Els vaig dir que es divertissin, que no es barallessin", explica Alejandro. De poc li va servir a la seva entrenadora intentar parar-li els peus. "Li pregunto Alex, què fas? Em diu, res, que no vull que estiguin parlant ni res ", relata Ana Alfonso.
Fins i tot el seu propi pare, que sap que és afectuós, es va quedar bocabadat amb l'ímpetu d'aquest petit davanter centre. "M'ho he menjat a abraçades i li he dit: molt bé fill, molt bé", explica el seu emocionat pare.
Alejandro s'ha convertit en el líder del seu equip la "Unió Viera B". Amb 5 anys, no entén molt de guanyar o perdre, però té clar que prefereix les abraçades als crits que l'incomoden i, sobretot, li roben temps de pilota.
"L'àrbitre i l'entrenador es van posar a parlar, jo em vaig ficar al mig, els vaig separar i vaig moure els braços molt i molt llargs", explica el petit jugador canari.
Va passar a la segona part de la trobada. L'entrenador dels contrincants va saltar indignat al camp, quan el col·legiat no va xiular una falta a favor d'un els seus jugadors.
"Els vaig dir que es divertissin, que no es barallessin", explica Alejandro. De poc li va servir a la seva entrenadora intentar parar-li els peus. "Li pregunto Alex, què fas? Em diu, res, que no vull que estiguin parlant ni res ", relata Ana Alfonso.
Fins i tot el seu propi pare, que sap que és afectuós, es va quedar bocabadat amb l'ímpetu d'aquest petit davanter centre. "M'ho he menjat a abraçades i li he dit: molt bé fill, molt bé", explica el seu emocionat pare.
Alejandro s'ha convertit en el líder del seu equip la "Unió Viera B". Amb 5 anys, no entén molt de guanyar o perdre, però té clar que prefereix les abraçades als crits que l'incomoden i, sobretot, li roben temps de pilota.
Font: La Sexta Notícias
HISTÒRIA 2: "Volem jugar a futbol"
"La Ventana" (Cadena Ser # 14/05/2013)
Les noies de l'equip Yuwa (Índia) volen venir al Torneig Internacional Donosti Cup. Aquest equip pertany a una associació que lluita contra la discriminació, l'analfabetisme, els matrimonis primerencs i l'explotació sexual que pateixen moltes nenes a la regió de Jharkhand. Per desenvolupar aquesta lluita, una de les estratègies més profitoses ha estat el futbol. Somien anar a Sant Sebastià, participar en el torneig amb equips d'altres països i després tornar per divulgar entre altres comunitats veïnes l'exemple d'aquestes noies "peleonas". L'organització de la Donosti Cup ha convidat a l'equip i corre amb totes les despeses de la seva participació, estada i allotjament. Però cal pagar-los el viatge i per això han obert aquest finançament col·lectiu (crowdfunding o micromecenatge).
Un viatge que ja els està costant seriosos disgustos abans d'haver començat, per causa de la violència i l'extorsió a la qual estan sent sotmeses. Tal com recull el Hindustan Times.
Per ajudar a fer realitat aquest somni només cal col·laborar a través de Goteo Euskadi. Se'ls pot donar un cop de mà a partir de 10 euros.
No es perdin el vídeo. Arriba al cor.
Font: About Basque Country
HISTÒRIA 3: "Lo importante es participar"
I com a "bonus track" aquesta història que ja vam publicar el 24 de juny de 2011 i que ens vé perfecte per acabar aquest article.
L'equip pre-benjamí del Margatània no ha guanyat cap partit en tota la lliga. No han marcat cap gol i li han fet 271 en contra. Bé, això, fins al darrer partit en que, com de costum, tornen a perdre però... aconsegueixen marcar un gol. I això és el més important per aquests nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada