La proclamació de la República Espanyola el 14 abril 1931 va comportar multitud de reformes en diversos terrenys de la societat. Però hi va haver una que va destacar en gran manera, i que a Espanya va arribar (com sempre) amb retard respecte de la resta d'Europa: l'entrada efectiva de les dones en la vida política i social.
Un dels camps en què més es va notar aquest avanç va ser en el de l'educació. A nivell d'estudiant, les nenes aconseguien accedir a una educació similar a la que es donava als nens, acabant amb la segregació per gènere. Ara la dona anava a gaudir de les mateixes oportunitats que l'home, sense veure reclosa únicament a preparar-se per ser una bona esposa. Però aquest canvi no només es va aplicar als estudiants, sinó que també va incidir en la pròpia professió: les dones estaven ja legitimades per poder exercir com a docents.
Un dels camps en què més es va notar aquest avanç va ser en el de l'educació. A nivell d'estudiant, les nenes aconseguien accedir a una educació similar a la que es donava als nens, acabant amb la segregació per gènere. Ara la dona anava a gaudir de les mateixes oportunitats que l'home, sense veure reclosa únicament a preparar-se per ser una bona esposa. Però aquest canvi no només es va aplicar als estudiants, sinó que també va incidir en la pròpia professió: les dones estaven ja legitimades per poder exercir com a docents.
Amb Les mestres de la República, documental basat en l'obra de Luz Martínez Ten i els textos de Josefina Aldecoa , la directora Pilar Pérez Solano vol reivindicar el paper de mestres que un nombrós grup de dones van exercir durant els anys 30 a Espanya. Una època convulsa per al món (període d'entreguerres, crac del 29, arribada del feixisme i nazisme...) però tremendament positiva per a unes dones que per fi van poder tenir una vida plena. A través de testimonis de familiars, opinió d'experts com Carmen Agulló, imatges d'arxiu i reconstrucció en temps real amb una veu en off d'Aldecoa, la guanyadora del Premi Goya 2013 a millor pel·lícula documental va filant una història el desenllaç el coneixem tots .
Efectivament, el somni de les mestres va ser massa breu. El 1936 va esclatar la Guerra Civil i tres anys després totes les il·lusions femenines d'igualtat van quedar sepultades després de la pujada al poder de Francisco Franco . Com bé s'encarrega d'explicar el documental, aquesta és una història amb un principi i un final ben marcats, amb prou feines hi ha antecedents i per establir una seqüela caldrà esperar gairebé 40 anys. No obstant això, no és una obra maniquea o manipuladora, que distingeixi entre bons i dolents. De fet, s'explica que molts dels professors que van ser purgats a partir del 1939 estaven alineats en l'extrema dreta . No hi ha comentaris censurable perquè pogués resultar feridor, simplement s'explica el que va passar en aquests anys a través de diferents veus i registres textuals i visuals . Sí es pot entreveure un lleuger entusiasme cap a l'educació pública pel que segurament molts se sentin al·ludits , però aquest ja és un altre assumpte .
Efectivament, el somni de les mestres va ser massa breu. El 1936 va esclatar la Guerra Civil i tres anys després totes les il·lusions femenines d'igualtat van quedar sepultades després de la pujada al poder de Francisco Franco . Com bé s'encarrega d'explicar el documental, aquesta és una història amb un principi i un final ben marcats, amb prou feines hi ha antecedents i per establir una seqüela caldrà esperar gairebé 40 anys. No obstant això, no és una obra maniquea o manipuladora, que distingeixi entre bons i dolents. De fet, s'explica que molts dels professors que van ser purgats a partir del 1939 estaven alineats en l'extrema dreta . No hi ha comentaris censurable perquè pogués resultar feridor, simplement s'explica el que va passar en aquests anys a través de diferents veus i registres textuals i visuals . Sí es pot entreveure un lleuger entusiasme cap a l'educació pública pel que segurament molts se sentin al·ludits , però aquest ja és un altre assumpte .
FONT: Crítica de CINEMALDITO.COM
"Las maestras de la República" de la directora María del Pilar Pérez Solano, va començant sent un petit documental de 20 minuts encarregat pel sindicat UGT. Finalment es va convertir en una pel·lícula documental de 65 minuts. La pel·lícula va obtenir el premi Goya 2014 a la "Millor Pel·lícula Documental".
Podeu veure el trailer...
I escoltar l'entrevista que li van fer a la directora al programa "La Ventana" de la Cadena SER (14-04-2014).
Buscant una mica per Youtube, també hem trobat aquest material...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada